Segon arbitratge de Viena

Segon arbitratge de Viena

48° 11′ 36″ N, 16° 22′ 50″ E / 48.1934°N,16.380519°E / 48.1934; 16.380519
Tipus	tractat internacional
Data	30 agost 1940
Localització	Palau Belvedere (Àustria)

El Segon arbitratge de Viena consistí en un acord territorial assolit, per mediació i pressió alemanyes, entre Hongria i Romania, que dividí entre aquestes la regió de Transsilvània, perduda per la primera després de la Primera Guerra Mundial pel tractat de Trianon i que havia pertangut a la segona durant el període d'entreguerres. Mitjançant l'arbitratge, Romania va ser obligada a restituir la zona septentrional de Transsilvània a Hongria l'estiu del 1940, però no es posà fi a la disputa territorial sobre aquesta regió entre ambdós estats, que va continuar durant tot el període bèl·lic.

La Primera Guerra Mundial havia privat Hongria de gran part del territori que havia tingut durant el període austrohongarès; entre les zones arrabassades pels països veïns hi havia Transsilvània. Romania, al contrari, es va veure afavorida pel repartiment territorial estipulat en els acords de pau signats a Versalles. La satisfacció romanesa per la notable ampliació del seu territori produí preocupació per la seua conservació durant el període d'entreguerres i un acostament del país a les potències vencedores de la guerra mundial, considerades valedores de l'Europa de Versalles. Hongria, al contrari, mantingué una intensa posició revisionista per a aconseguir la recuperació parcial o total de les regions perdudes.

L'arribada al poder de Hitler el 1933 i el creixement del poder de les dues potències feixistes —oposades a les disposicions de Versalles— semblaven afavorir les nacions insatisfetes amb les disposicions de postguerra, però en realitat aquests anhels de canvis territorials no fructificaren sinó a la fi de la dècada, amb el desmembrament de Txecoslovàquia entre el 1938 i el 1939, que va permetre a Hongria recuperar part d'Eslovàquia i Rutènia. Malgrat la creixent tensió en la zona, Hongria no aconseguí concessions en Transsilvània amb l'esclat de la guerra mundial.

Només amb la crisi romaneso-soviètica del principi de l'estiu del 1940, en què Stalin aprofità les campanyes alemanyes a Europa occidental per a ocupar les repúbliques bàltiques i obtenir Bessaràbia i Bucovina, va poder Hongria —junt amb Bulgària, que també covava desitjos territorials a costa de Romania— aconseguir atenció a les seues reivindicacions. Els dos estats que es disputaven Transsilvània sol·licitaren en va la mediació de les potències de l'Eix. Aquestes recomanaren entaular converses bilaterals entre els països en conflicte, les quals tingueren lloc a mitjan agost però no assoliren cap resultat. Tement un enfrontament bèl·lic que la privàs del petroli i de les altres matèries primeres romaneses i dels Balcans i una possible ocupació soviètica del país, Hitler convocà les dues nacions a un arbitratge a Viena a final de mes.

El 30 d'agost, al Palau Belvedere de Viena, els ministres d'Afers Exteriors alemany i italià imposaren un arbitratge que dividí la regió en disputa en dues parts aproximadament iguals. El repartiment no solucionà la rivalitat dels dos països per la possessió de Transsilvània ni eliminà el problema de les minories, que continuaren durant tota la guerra, però els sotmeté tots dos a Alemanya, vertadera beneficiària de la crisi. Després de la desfeta de l'Eix, les fronteres de l'arbitratge van ser eliminades i es tornà al traçat anterior, la qual cosa permeté a Romania recuperar el control de la regió.